Sona el coi de mobil... Son les 7:30H estic una mica fos... He quedat amb l'Urtzi que vindria un tram amb en Wilson i amb mi, per les seves aigües. Son les 9:30, i em diu que li ha sortit un inprevist i que no pot venir, aixi que em poso el "traje de luces" i cap a l'aigua que ja vaig tard!!!!
El mar avui esta.... Com diria un... Emprenyadooot... I el vent continua una mica "perculeruu." Quant surto, de la platja de Lekeitio, veig que avui tindre feina, hi ha un mar de fons d'entre 2 i 2,5m. Aixo al principi, arriba un moment que les onades trenquen a 1,5m per sobre meu.
Hi ha un parell de cops que em fa tremolar les cames, veig passar un roc (que avans no hi era!!) moooolt aprop meu. I els que em coneixeu anant amb cayac, sabeu, que aixo vol dir moooolt aprop... jeje 
Despres de lluitar per mantenir el rumb, durant 3,5h arribo a Deva, on paro a menjar àlgu. el pa de motllo i el formatge que no em vaig acavar el 1er dia..
Fa fred... La marea esta pujant... la platja es molt planera, i l
'aigua prou profunda com per poder enbarcar es lluny... Buff... no em vull mullar...
'aigua prou profunda com per poder enbarcar es lluny... Buff... no em vull mullar...Dons tal dit tal fet. No tinc cullons d'embarcar! em fot un parell de revolcades, i fins que no em poso amb l'aigua fins a la cintura no puc pujar a sobre d'en Wilson. (no vols caldo? Dons 3 galledes!!)
Després de 3h, veig un port gran! Sera Donosti?? Ja podria haver comprat un mapa... Just avans d'arribar aquesta ciutat gran que veig, passo per un port un pel mes petit on veig a un pescador, i li demano on soc. Em diu que a Getaria, i que el que veig alla "aprop" es Zarautz. Mira dins de la cabina del seu vaixell i em diu que fins a donosti em queden 8 milles nautiques. (uns 15Km) i que fins a Hondarribia unes 7 mes.
S'em passa pel cap abandonar. estic cansat...
Ell em diu que entre Zarautz i Donosti hi ha un poble que es diu Orio, i decideixo, que arribaré allà i que després veure que faig.
Son les 16:20. Orio.
Ja en tinc prou...
Avui he fet uns 44,3 km i no facils...
Vaig xop de d'alt a baix i fot fred...
Parlo amb una senyora d'un bar de la platja perqué em deixi amagar en Wilson per alla i poder anar amb tren, a buscar la furgo que vaig deixar "abandonada" a Bilbao.
Son les 00:35 quant torno a ser an tinc el cayac. dormo, esperant que es faci de dia i poder tornar cap a casa...
Total de la ruta uns 126 km aprox.
4 comentarios:
Jod.. Pep!
Estic cansada, tinc gana i fred només de llegir tants de kilometres.
Es ben be que necessitaves plegar de la feina per descansar (je,je).
Quan ens veiem, ja et faré una mica de crítica constructiva, que possar-ho publicament no queda bé.
Fins aviat.
Rosa
Boneeees!! vaya ruta noiet! no vegis com t'ho montes! les agulletes als braços bé, no?jajaja
Molt bones les fotos del Guggenheim!!que wapes... (pero no entenc que hagis posat alguna foto amb certes gotetes...d'aigua... ;)
Per cert, no sembles tu!deixa't la barba per favor!jajajajaja
Records a en Wilson!
HOOOOOOLA!!!!!
jejeje Ok! ja saps Rosa que accepto encantat les critiques!!! La veritat es que et recomforta quan tornes a casa de fer algu aixi, i veus que aqui tot continua igual... plegar de la feina per "descansar", ha sigut el millor que he fet, i de devó penso que perque no ho vaig fer avans....
Ens veiem aviat!!
Hola Carolaaainn!
jeje. No va esta malament!! i les agulletes.. jeje com u saps! aixo si, ja saps el que no et destrueix et fa mes fort!!!
M'alegro que t'agradi la foto del Guggenheim, per cert aprofito a dir que ja podrien haver-li posat un nom mes, complicadet!!! jeje.
Lo de les gotetes es facil d'entendre, no va parar massa de ploure... I ja saps que no entenc massa de photoshop.... jeje vinga va trankila que ja torno a anar ben pelut!!! jeje seran donats el records!! fins aviat!
Hi ha plaer als boscos impenetrables
Hi ha èxtasi a les costes solitàries
Hi ha una societat on ningú s’immiscueix
Al cantó del mar, i la música del seus brams:
No estimo més a l’home, sinó a la natura...
Publicar un comentario