©Todas las imagenes de esta pagina tienen los derechos reservados

Quines llums hi deu haver en aquest petit planeta blau?

Fa qüestió d'uns 9 anys, vaig decidir que la meva il.lusió a la vida no era treballar i portar una vida sedentaria, (cosa que no vol dir que la portés) tot al contrari, però ni tan sols volia imaginar que se mi podia tornar.

Viatjar pel món i poder fotografiar les emocions de qui he tingut aprop,vaig coneguen per el camí o he trovat en cada moment, ha estat quelcom que sempre m'ha atret, i que he aprofitat per fer-ho sempre que n'he tingut ocasiò.

Aquest GRAN (Per mi) projecte, es tracta d'intentar captar i transmetre, amb les meves fotos, tota classe de cultures, races o el que sigui que pugui trobar-me al llarg d'aquest viatge. No sé els anys que en principi em caldria per completar la meva ruta. Però u anirem veien en els mons diferents...

El dia 14 de Març de 2012 agafo l'avio que em portara espero a un munt de mons diferents. Espero qeu els compartim encara que sigui per aquest medi. COm deia el colega de la peli d'Hacia rutas salvajes: LA FELICITAT NOMÉS ÈS REAL CUAN ES COMPARTEIX....








Precios Bernat pescaire

martes, 27 de octubre de 2009

Marroc 2009?

Moooolt Bones!
Algú pensara, Aqui no hi havia Argelia?? jeje dons si! pero igual que va ser-hi, ha marxat. El projecte que en el seu dia, va semblar prou interesant, va resultar que no havia de ser. Pero ja sabeu, que es diu, Argelia és allà...
Haig de dir que vaig intentar per totes totes entrar-hi, pero resulta que nomes feia 15 anys que les fronteres son tancades... Ni tinguen el visat ni osties.
Aixi dons me passat uns 20 dies al Marroc. Pais interessant on els hi hagi. Pais de contrastos on la discriminació de genere es palpa a cada moment, fen-lo sentir a un, a vegades una mica violent. ç
Per explicar-ho d'alguna manera: Les poques ombres que puguin fer els arbres, la paret d'una casa, una senyal de transit, o una farola, son dels homes. Pero a canvi les dones, poden carregar amb farcells de dimensions desproporcionades a sobre el cap, treballar a 40 graus en el camp, ja sigui tivan d'un burru, amb una pala, o ajupides plantant el que sigui...
Aixó si ben tapades dels dits dels peus al cap, no sigui, que amb el sol els hi quedes ratlles...
En fi...
El que m'ha quedat força clar tambè en aquest viatge, és quin es el transport, que mantè i que crec que mou mes diners, dins de les petites i mitjanes families. Algú pot pensar, son els taxis amb 9 persones a dins, per estalviar diners, o, els camions carregats de manera, BRUTAL, I perdonèu que sigui una mica bestia explicant-ho, peró es que no te un altre nom, la manera de com poden arrivar a carregar les máquines! tambè pot haver qui pensi, que son les bicis o motos, a vegades carregats igual que els camions... Dons no senyor! Crec que el transport amb qui moltes families sobreviuen, es EL BURRU! Pobres animals, Sofers fins a morir, carregats fins els Topes! I lo mes penós a sobre, es que s'emporten unes pallices al coll amb un pal i una de punxades amb una canya al cul, que no su mereix ni el que va a sobre!
Be potser una mica de xarop de pal (com deia un bon amic de terrassa) al que va a sobre, no li aniria malament del tot....

De totes maneres aquest cop no he pogut estar de fer alguna foto. I aqui us deixo alguna petita mostra. Espero que us facin entendre, el que volia explicar-vos.

6 comentarios:

salytierra dijo...

Hola Pep, ¡y yo que te hacía por Argelia! bueno, de cualquier forma gran país de contrastes este también, Marruecos, nada que ver con Islandia ;-).
Y como mujer, gracias por esas fotos en las que las palabras sobran... realmente me hacen sentir libre y afortunada. Un apoyo a tantas mujeres silenciosas de esos países ¿"del sur"?...todo es relativo, depende de donde pongamos el centro de nuestro eje de referencia ¿no te parece? enhorabuena otra vez más por tus bellas imágenes.
Un abrazo,
Esther (Madrid)

pepGIRONA dijo...

Hooola esther!
Muchas gracias!
Nada que ver!!!!! jejeje Estuve asta 40 grados!!!
Si, tienes razon que tendria que estar en Argelia... Pero a veces pasan cosas... Y al final, lo importante es hacer las cosas por que te apetecen, Y estqa vez no tenia que ser... :-)
Pero Argelia no se va a mover de sitio!!

Por supuesto, tienes mucha razon, en lo que dices. Tenemos mucha suerte de poder sentirnos libres aunque sea a veces...
Da igual norte, sud, arriba, abajo. La cuestión es que eso continua pasando, pero creo que lo peor no es eso, si no que aún, parezca tan normal, alli...
Un abrazo muy grande desde girona

Bel dijo...

Hola wuapeton voltador!!!
Quina llàstima que Argèlia no hagi pogut ser, però és ben veritat que no es mourà d'on és... Una pròxima vegada serà.
Com sempre les fotos són immillorables. Unes imatges de la realitat del Marroc interior, tal i com el recordo. Les imatges no són tan allunyades del que han vist els meus ulls ara fa uns dies (ja ens explicarem).
Fa ràbia de pensar-hi i només penso en la sort que tenim de viure on vivim.
I com diuen per aquestes terres que voltem nosaltres insha'Allah ens hem de veure abans d'acabar el mes de novembre!!!!
Muuuaaaaa

pepGIRONA dijo...

Hooola wapetona!!!
Moltes gracies com sempre! Tinc un munt de ganes de xerrar amb tu i que m'expliquis!! sempre soc jo que xerro i ja toca!!! jeje
Insha'Allah ens veurem ven aviadet!! i si no vol, haurem de fer trampes!! jeje un petonas, i fins ben aviat!

Javi dijo...

Hola senglar!!!!

quina canya d'imatges no m'esperava menys degut a la teva progressió captant instants... t'envejo pero essent conscient del parell d'ous que s'han de tenir per escollir el camí que has decidit agafar... endavant TITAN aqui no t'hi perds res només presses, pors i moltes ganes d'acumular i consumir... Todo lo que nace muere, todo lo que se acumula se gasta... el pasado ya no está y el futuro no existe... Y nada es para siempre!
Una abraçada!

pepGIRONA dijo...

Gracies company! Crec que encara s'ha de millorar bastan la "cosa" jeje, step by spep...
A Veure, cuan fem el que tenim pendent!!
Per cert, t'has deixat alguna dita no?? jajajaja
Com era? mentre ploren, pensen?? jajaja Salut company!

Albums de fotos al Flickr