Moooolt Bones!
Algú pensara, Aqui no hi havia Argelia?? jeje dons si! pero igual que va ser-hi, ha marxat. El projecte que en el seu dia, va semblar prou interesant, va resultar que no havia de ser. Pero ja sabeu, que es diu, Argelia és allà...
Haig de dir que vaig intentar per totes totes entrar-hi, pero resulta que nomes feia 15 anys que les fronteres son tancades... Ni tinguen el visat ni osties.
Aixi dons me passat uns 20 dies al Marroc. Pais interessant on els hi hagi. Pais de contrastos on la discriminació de genere es palpa a cada moment, fen-lo sentir a un, a vegades una mica violent. ç
Per explicar-ho d'alguna manera: Les poques ombres que puguin fer els arbres, la paret d'una casa, una senyal de transit, o una farola, son dels homes. Pero a canvi les dones, poden carregar amb farcells de dimensions desproporcionades a sobre el cap, treballar a 40 graus en el camp, ja sigui tivan d'un burru, amb una pala, o ajupides plantant el que sigui...
Aixó si ben tapades dels dits dels peus al cap, no sigui, que amb el sol els hi quedes ratlles...
En fi...
El que m'ha quedat força clar tambè en aquest viatge, és quin es el transport, que mantè i que crec que mou mes diners, dins de les petites i mitjanes families. Algú pot pensar, son els taxis amb 9 persones a dins, per estalviar diners, o, els camions carregats de manera, BRUTAL, I perdonèu que sigui una mica bestia explicant-ho, peró es que no te un altre nom, la manera de com poden arrivar a carregar les máquines! tambè pot haver qui pensi, que son les bicis o motos, a vegades carregats igual que els camions... Dons no senyor! Crec que el transport amb qui moltes families sobreviuen, es EL BURRU! Pobres animals, Sofers fins a morir, carregats fins els Topes! I lo mes penós a sobre, es que s'emporten unes pallices al coll amb un pal i una de punxades amb una canya al cul, que no su mereix ni el que va a sobre!
Be potser una mica de xarop de pal (com deia un bon amic de terrassa) al que va a sobre, no li aniria malament del tot....
De totes maneres aquest cop no he pogut estar de fer alguna foto. I aqui us deixo alguna petita mostra. Espero que us facin entendre, el que volia explicar-vos.
©Todas las imagenes de esta pagina tienen los derechos reservados
Quines llums hi deu haver en aquest petit planeta blau?
Fa qüestió d'uns 9 anys, vaig decidir que la meva il.lusió a la vida no era treballar i portar una vida sedentaria, (cosa que no vol dir que la portés) tot al contrari, però ni tan sols volia imaginar que se mi podia tornar.
Viatjar pel món i poder fotografiar les emocions de qui he tingut aprop,vaig coneguen per el camí o he trovat en cada moment, ha estat quelcom que sempre m'ha atret, i que he aprofitat per fer-ho sempre que n'he tingut ocasiò.
Aquest GRAN (Per mi) projecte, es tracta d'intentar captar i transmetre, amb les meves fotos, tota classe de cultures, races o el que sigui que pugui trobar-me al llarg d'aquest viatge. No sé els anys que en principi em caldria per completar la meva ruta. Però u anirem veien en els mons diferents...
El dia 14 de Març de 2012 agafo l'avio que em portara espero a un munt de mons diferents. Espero qeu els compartim encara que sigui per aquest medi. COm deia el colega de la peli d'Hacia rutas salvajes: LA FELICITAT NOMÉS ÈS REAL CUAN ES COMPARTEIX....
Viatjar pel món i poder fotografiar les emocions de qui he tingut aprop,vaig coneguen per el camí o he trovat en cada moment, ha estat quelcom que sempre m'ha atret, i que he aprofitat per fer-ho sempre que n'he tingut ocasiò.
Aquest GRAN (Per mi) projecte, es tracta d'intentar captar i transmetre, amb les meves fotos, tota classe de cultures, races o el que sigui que pugui trobar-me al llarg d'aquest viatge. No sé els anys que en principi em caldria per completar la meva ruta. Però u anirem veien en els mons diferents...
El dia 14 de Març de 2012 agafo l'avio que em portara espero a un munt de mons diferents. Espero qeu els compartim encara que sigui per aquest medi. COm deia el colega de la peli d'Hacia rutas salvajes: LA FELICITAT NOMÉS ÈS REAL CUAN ES COMPARTEIX....
martes, 27 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)