S'ha acabat l'estiu? la calor?
Els dies llargs, es van apagant mica en mica, els colors es tornen marrons, verds foscos, grisos...
He estat 5 mesos a Cala Jóncols, 1er amb el cayac per sobre l'aigua, coneguen gent molt interessant, com el Sr. Eduard Marqués, amb qui recordo, haver compartit riures, alguna nit veien com brilla el placton, amb una colla d'amigues, o sopant les oblades que havia pescat de camí a Jóncols... També em venen al cap, les barbacoes que hem fet amb en Javi, Pepe, Gemma... "diumengers total" Però era divertit! Jóncols...
A partir del setembre he estat sota l'aigua, coneguen un altre món, gràcies a la gent d' Euro-Divers.(Ian, Martine, Xavi, Etienne, Basti) I de la ma de la Silvia, compartint Soja, he intentat aprendre a ser una mica peix, ella m'ha ensenyat a estimar aquest món blau... Gaudint junts, veien grans Meros, Barracudes, Dentols, Llagostes,Congres, Morenacas (com diu ella), i també, com no, dels petits Nudibranquis... Quelcom, que ningú més com ella sap trobar. Per això Des d'aquí, vull agrair-li especialment, que l'estiu hagi pogut ser tant especial.
Ara, assegut, en el sofà de casa, repassant tants dels moments, passats en aquella mena d'illa. Rumiant, que tocarà ara?... Crec que en tinc una idea, però l'hivern serà llarg...
Intentaré de gaudir-lo també, amb l'escalfor dels que m'envolten...
4 comentarios:
Bones Pep, sóc la filla de la Montse, vaig parlar amb tu quan exposaves a Santa Coloma que vam estar comentant les teves fotos.
Felicitats pel blog, m'ha encantat, per això et passo un poema de Joan Margarit que m'agrada molt, sovint les fotos i la poesia s'assemblen.
GAROTA:
Sota l'aigua poc fonda de la costa
ancoro la cuirassa.
No faig nacre, ni perles, la bellesa no m'importa: sóc un guerrer de dol que, amb negres llances, s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar es arriscat però, a vegades, em moc amb les espines fent de crossa i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura sóc el meu propi presoner: la prova de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca: la seguretat.
Gràcies per les fotos i molta sort, de vegades no és fàcil perseguir el què vols...
Anna
Hola Anna!
Moltes gràcies per el poema, i per els ànims! tens rao que no és fàcil,
Peró, la garota be que s'arrisca! Haurem de deixar-nos portar per algun temporal de llevant i a veure que passa!!
Una abraçada
Moltes gracies per les teves paraules....m'en alegro de que hi hagi algu que agraeixi les coses!!!
I...Gracies a tu tambe, Pep...perque sense tu, aquest estiu a Cala Joncols hagues sigut molt i molt dur.
Titán, salta ja del sofà i aprofita les muntanyes que tenim aprop per deixar-te anar amb els esquís amunt i avall...Una abraçada!
Publicar un comentario